La Stella, jove i plena d?energia, fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d?infantesa que li va marcar la vida i va fer que el seu destí quedés lligat per sempre al de la seva germana Nina. A l?altra banda del món, en Jake celebra el cap d?any xinès, però un seguit de circumstàncies tràgiques i una boda precipitada el duran des de Hong Kong fins al Regne Unit, on començarà la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es troben, les vides de tots dos canvien definitivament, però no sense que el passat de la Stella surti dolorosament a la llum. La distància que ens separa és una obra addictiva i fascinant sobre vides paral·leles, identitats desplaçades, secrets de família i el pes inexorable del passat.

En Pere i l?Eva venen pollastres a l?ast i arrosseguen l?olor d?oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia i a tot arreu on van. La rutina de la feina, les inevitables friccions de viure en parella i, més endavant, les obligacions i els neguits de tirar endavant una família fan que l?Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de joveneta.
Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l?abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.

Flannery O?Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l?anomenada ?narrativa gòtica del sud dels Estats Units?. El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des dels anys d?estudiant fins a la mort, prematura i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l?odi. Però als contes de Flannery O?Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics. Imprescindible.

La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d?aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l?inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d?una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l?edat adulta i un cant a l?amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d?emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d?un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.

En aquest segon volum, la nostra superheroïna preferida s?ha d?enfrontar a la MultiMulti, una de les mutants més malvades de la malvada història dels mutants més malvats del món. La superheroïna més superheroica de tots els temps també haurà de lluitar contra tota una família, la banda dels Swoonarie, que abans de dur a terme les seves accions transformen en núvols tothom qui els pot fer nosa. Entre aquestes accions hi ha buidar les caixes fortes dels casinos de Las Vegas i robar grans museus sencers, edifici i tot!

Peter Orner llegeix sempre i a tot arreu: al restaurant d?un hospital, al soterrani de casa, quan acompanya la seva filla al parc, en un autobús a Haití, durant les crisis sentimentals, quan està tramitant el seu divorci, durant la malaltia i la mort del seu pare. La lectura l?acompanya, l?ajuda a veure-hi clar i a entendre millor el món, l?il·lumina, li fa de refugi i l?ajuda a tirar endavant. I un dia decideix escriure sobre el paper de la narrativa en la seva vida, com ha quedat impresa en la seva història personal. El resultat és un llibre commovedor, lúcid i honest que convoca escriptors com Virginia Woolf, Eudora Welty, James Salter, J.D. Salinger o Juan Rulfo i explora el plaer de la lectura, la solitud i l?ofici d?escriure, i el paper essencial que té la literatura en les nostres vides. ?Quan vaig començar ¿Que hi ha algú?, de Peter Orner, no podia deixar de llegir, encara que el llibre m?empenyia a no voler deixar de pintar?, Paula Bonet, autora de La anguila. ?Un intent il·luminador per atrapar el que hi ha entre dos gèneres: les maneres innegociablement personals, caòtiques, fins i tot incòmodes, de barrejar la lectura i la vida que la crítica literària i l?autobiografia no acaben d?explorar mai?, The New York Times

La Dijous és una nena molt peculiar, amb uns pares que no tenen cap ganes de ser-ho, que no li fan cap cas i la condemnen a menjar aliments caducats. Tant ella com el seu amic Alfons són víctimes constants de les burles de tres companys de classe, els sobrats de sempre. Però un dia, després d?una broma molt desagradable, la Dijous experimenta una transformació increïble: s?ha convertit en la superheroïna XXL. En aquest primer volum integral, que recull els dos primers llibres de la sèrie, la nostra protagonista s?enfrontarà als poders desordenadors del Doctor Kaos i al Capità Isòbara, que amenaça la normalitat meteorològica. Amb grans dosis d?humor, aquesta sèrie desafia els codis dels còmics de superherois. No haureu llegit mai res d?igual!

?Té una veu pròpia, aquesta autora: tendra, divertida, atrevida, contundent?, Eva Piquer La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l?hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se?n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l?Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l?hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d?aprendre a entendre?s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l?humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.
?Una veu absolutament fresca?, Sílvia Soler ?Maria Climent enganxa més que Telegram?, Natza Farré??? "Climent sap que cada frase s?ha d?alliberar de les paraules de més, li agrada escriure perquè en sap i, evidentment, al lector li agrada que li agradi?, Ponç Puigdevall, El País

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l?humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l?experiència de fer-se gran, de l?envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
?Els assajos de Nora Ephron ?quina dona tan llesta, feminista i estupenda? són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània?, Isa Calderón ?Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d?humor àcid i profund?, The Boston Globe

?La millor prosa dels Estats Units?, W.H. Auden
L?any 1929 M.F.K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l?autèntica cuina francesa per primera vegada i s?estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d?anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d?una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l?evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d?una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l?oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l?art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d?alimentar-se no només el cos sinó també l?ànima i la ment.
?L?ingeni i les apassionades opinions d?M.F.K. Fisher sobre el menjar i els qui el preparen, el consumeixen i n?opinen són tan oportunes ara com quan les va escriure?, Julia Child
?Fisher té l?extraordinària capacitat de fer que el que és normal i corrent sembli especial i meravellós. El seu exemple neix de la tenacitat irrenunciable d?apreciar la vida tal i com li arriba?, Ruth Reichl